Biomaterials utilitzats en la bioplàstia

En la bioplàstia es poden utilitzar diversos biomaterials, però els resultats obtinguts són similars. Alguns d’aquests materials hi són sempre, però n’hi ha d’altres que són semipermanents.

El biomaterial permanent per excel·lència, seguint les directrius del professor Nácul, és el PMMA (Polimetacrilat de metil). Ara bé, també es pot utilitzar el propi greix del pacient. Pel que fa al material semipermanent és principalment la Hidroxiapatita.

El PMMA, el va descobrir el químic O. Röhm l’any 1902 a Alemanya i el va patentar l’any 1928. La primera vegada que es va utilitzar en l’àrea de la salut va ser el 1936 i des d’aleshores el seu ús ha anat augmentant en una gran varietat de productes mèdics i odontològics.

Hi ha un historial de més de trenta anys en l’ús del polimetacrilat de metil com a ciment ossi, per a implants de genoll i intraoculars, i de més de deu anys com a implant injectable. Com a material s’ha utilitzat en més de dos milions de pacients i s’ha demostrat que té una bona estabilitat i que garanteix uns resultats excel·lents amb un índex de complicacions mínim.

Posteriorment, el primer ús que va tenir com a producte injectable per a l’augment de teixits va ser l’any 1989, per part de G. Lamperle i els seus col·laboradors.

El PMMA és un biomaterial aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units.